Montsec de Rubies amb esquís
Aquest any ha estat un any especial en quant a la nivologia. A nevat copiosament en indrets a on no es gaire habitual que nevi tant. A les parts altes del Montsec de Rúbies que superen els 1600 m d’alçada es bastant habitual que cada any faci una enfarinada, però aquest any ha estat bastant més que això.
Pel 3 i 4 de març estàvem preparant una sortida d’esquí de muntanya pel Pirineu, però les anteriors nevades i també les d’uns dies abans, van deixar un risc d’allaus de nivell 4.
Veien el panorama ens trèiem del cap fer esqui de muntanya, però les fotos que m’envien uns dies abans del poble de Vilanova de Meià ben nevat i coneixent que no eren les primeres setmanes, si no que ja portava una mica d’acumulació de neu, doncs començo a rumiar la possibilitat d’anar per Vilanova de Meià a fer esqui de Muntanya.
Aquest terreny el conec i l’itinerari no presentaria cap perill. A aquestes muntanyes he pujat caminant, corrent, en bicicleta de muntanya…..però amb esquis no. Li proposo al meu germà, indicant-li que poques oportunitats hi haurien com aquesta. I així doncs el divendres 2 de març a la nit enfilem cap a Vilanova de Meià.
El dissabte després d’un bon esmorzar ens dirigim amb cotxe cap a l’Hostal Roig a buscar la part obaga del Montsec. Uns metres abans d’arribar a l’Hostal Roig surt una pista de 4×4 que seguim endavant fins les primeres corbes on ja trobem la neu. Posem pells i ens calcem els esquis, seguim tota l’estona la pista que està amb un suficient tou de neu. Arribem a la primera bifurcació que ens indica per pujar al Tossal del Mirapallars (1672 m). Aquí continuem per pista fins a una marcada collada i d’aquí carenejant cap el Tossal del Mirapallars. Del Tossal tot seguint l’aresta descendint, a on ens permet fer alguns girs amb esquis, fins a un altre coll no tant marcat per després continuar carenejant fins el Tossal de la Torreta, un pel més alt que l’altre cim (1677 m). Des de el Tossal tornem a descendir seguint pràcticament el fil de la carena, aquest cop fins a la Portella Blanca. Aquí a la portella tornem a agafar la pista que havíem seguit de bon matí. Ara ens toca tornar a posar pells i continuem una bona estona en lleugera pujada fins un punt que ja ens deixarà lliscar i a vegades remar per tota la pista que hem fet al principi de l’itinerari.
No es una volta per gaudir esquiant ni molt menys, però si un curiós itinerari amb paisatges excepcionals i solitaris. I ja que estàvem a Vilanova doncs l’endemà vam tornar a repetir el mateix itinerari però amb algunes variacions.
Activitat realitzada per Nèstor i Víctor Artís els dies 3 i 4 de març de 2018. UECCornellà
